We've updated our Terms of Use. You can review the changes here.

La palla va cara

by Ebri Knight

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €4 EUR  or more

     

  • Compact Disc (CD) + Digital Album

    Disc compacte en format Digipack de La Palla va Cara amb llibret i artwork.

    Includes unlimited streaming of La palla va cara via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    ships out within 2 days

      €10 EUR or more 

     

  • Full Digital Discography

    Get all 9 Ebri Knight releases available on Bandcamp and save 20%.

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of Carrer, La Cura, La voz dormida, Guerrilla, Cridarem foc!, Foc!, La palla va cara, Del Maresme a València, and 1 more. , and , .

    Purchasable with gift card

      €30 EUR or more (20% OFF)

     

1.
2.
Vas somriure el dia que vam guanyar un petit bocí com si s’acostés aviat el final del camí. La mirada inquieta i sobre el pit un esbufec de sentir-se lliure després de cada petit passet. Vas somriure quan ens enfonsàvem en la por, quan ens tremolaven els ulls mirant l’horitzó. Quan queia l’empenta apareixies tu, constant, i ens recordaves que amb la lluita et vas fent gran. La teva mirada, a voltes sàvia, a voltes rebel, ens ha donat aire per no perdre el pas valent. Ens has clavat la teva lliçó sense voler: avui sí, demà també. I somrius encara quan ens pesa el compromís, quan s’apaguen els fanals i arriba el desencís. La mirada inquieta i sobre el pit un esbufec de convertir el nostre caminar en un batec. La teva mirada, a voltes sàvia, a voltes rebel... I seguiràs somrient quan els passos siguin llargs, quan les nits es tornin crues i els matins amargs. La teva mà estesa, sempre fixa a l’horitzó, d’un caminar nou ha sembrat la llavor. La teva mirada, a voltes sàvia, a voltes rebel...
3.
Tot enrere 03:39
Vas venir enmig d’homes valents trontollant sobre d’un camió, amb una fotografia vella i llibres al sarró. Però a la nit quan acluques els ulls, com si els dies no haguessin passat, treus del fons del sarró tot allò que havies amagat. Però t’has llevat i has tornat a la trinxera, que ho has deixat pel teu somni tot enrere. Han tornat els carrers i els mercats, les riades baixant pels vorals, el camí de l’escola a casa esquivant els bassals. Has vist de nou les fulles caient, el tramvia robust i vermell i el taller on vas aprendre l’ofici i el teatre vell. Però t’has llevat… Han tornat els roures i els xiprers, i el safareig i la bassa brillants, a l’agost de collir móres negres amb els teus germans. Les ballades de festa major, crits de ràbia davant del patró, matinades i dies de vaga i de revolució. Però t’has llevat… Ja mai més dormiràs com un nen, romandràs ja per sempre despert, que ara ja no ets més que un gra de sorra enmig del desert. I del foc que ara et crema per dins dins la terra deixaràs escrit que avancem sempre amb el vent en contra fins a l’últim crit. Però t’has llevat…
4.
Els herois 03:40
Ja feia dies que us volia escriure, i avui ho faig des del desert. Aquesta nit ha sigut llarga i l’he passat tota despert. Se senten crits, xiscles i brames a l’altra banda del massís; però ens fan pensar que és tot un conte i així fem passar una altra nit. I quan un dia hi ha hagut matança som els herois d’allà on venim. Tenim les mans brutes encara però ho celebrem tota la nit. Aquí els qui manen porten medalles i duen ben planxat l’abric, tenen les botes ben enllustrades i mai no veuen l’enemic. Però aquells senyors de la corbata ens protegeixen i a canvi no preguntem res, per què aixequen parets i per què serveixen, i què pensen fer després amb els presoners. Penso tornar quan tingui uns dies per descansar d’aquest infern. Us duré joies, quadres i robes que hem agafat a aquesta gent. Ha costat feina fer les troballes, he hagut de vessar molta sang. Quan tothom parli la nostra llengua ja res d’això recordaran. Però aquells senyors de la corbata...
5.
A la muntanyeta ja és primavera i els arbustos i prats han florit. Ja s’ensuma l’estiu que ens espera, ventegueres i vespres humits. A la muntanyeta han dut la caravana uns senyors malplantats de ciutat han pres mides tota la setmana i a fer el negoci ja han començat. Mai heu acotat ni aixecat mai la palla, recolliu-ho tot i marxeu lluny d’aquí, que la terra és per qui la treballa i la pudor d’asfalt em fa morir. A la muntanyeta hi fareu mal negoci, i amb pocs dies estareu distrets, que de nit sense que ningú ens trobi desfarem allò que havíeu fet.
6.
La pubilla 00:42
La pubilla s’ha fet gran i no l’han casada. Ja no diu res el padrí, la tia plorava. Ta mare et volia, et volia casar. “Que per la pubilla un n’he de trobar.” La pubilla no vol res d’aquesta mania, que ella es volia casar amb un que ja tenia. Mai a tu et voldrien, mai a tu et voldran. Que no tens prous cèntims i no n’ets prou gran. I la nit de Sant Joan prop de la foguera, la pubilla fa un esglai i se’n va per sempre. Mai em veuràs presa, mai m’hauràs casat. Mai més les cadenes que ara s’han trencat.
7.
Bruixes 02:00
Ja s’han acabat les flames a les finestres, ja s’han apagat les llums de tots els portals. Han fet clandestins la teva lluita i el teu nom i ja no som ningú quan surt el sol. Ja s’han acabat les nits a sobre les cendres, han caigut les portes que s’havien tancat. Hem esgarrapat els silencis i els paranys i aquesta nit durarà molts anys. Que som bruixes i aviat sortirem del cau.
8.
Només 02:49
Entre reixes escrius els dies que fa que no et miro els ulls. T’han posat de genolls però mai han pogut prendre’t el somriure o ferir-te l’orgull. I sents rere la paret la dolça calor de la teva gent. Els ulls al futur i els peus al present. Només ens queda seguir, si no ens doneu opció, si empresoneu el món que tenim al cor. Si mai, no, no ens doneu opció, si empresoneu el món que tenim al cor. I ara als pobles guarnits et rebem conscients de la llarga nit. La llum dels balcons, l’olor de l’estiu i places enceses que ens omplen el pit. I ens floreixen les mans d’alçar-les al vent a contracorrent. Els ulls al futur i els peus al present. Només ens queda seguir...
9.
Temps era temps hi havia en un poblet medieval un baró de mala jeia que a tothom volia mal. Amb carrossa d’or i plata passejava tot superb pel seu terme que moria d’esquifit i famolenc. Xics i grans mig morts de gana li sortien al seu pas demanant-li amb ulls plorosos que tingués d’ells pietat. Però ell somreia i burleta els cridava amb veu de tro: “A pencar, males abelles, necessito molt més or" Els diumenges a la tarda organitzava un gran joc. “Vilatants vinga a la festa, a la festa de la mort! Vull setze joves per banda amb espases i garrots a fer d´escacs a la plaça i que guanyin els més forts!" Xics i grans mig morts de pena li sortien al seu pas demanant-li amb ulls plorosos que tingués d’ells pietat. Però ell somreia i burleta els cridava amb veu de tro: "A jugar, vatua l´olla, que a mi m´agrada aquest joc!" Un joglar passà pel poble avançada la tardor que amb senzilla veu cantava i així deia la cancó: "Ai del poble, ai de la vila, que en té un lladre per senyor, si vol pau que sigui justa l´haurà de guanyar amb suor!" Xics i grans tots l´escoltaven, li donaven la raó, els naixia l´esperança van anar a trobar el baró Però ell somreia, i burleta, els cridava amb veu de tro: "Us faré tallar l´orella si escolteu el trobador" Els vilatants es negaren a pagar més els tributs a palau armats anaren i parlaren sense embuts "No et volem per baró nostre, no et volem, ves-te´n d´aquí, que si et quedes, ai de tu, a la forca has de morir" Xics i grans tots a la una, li cantaven la cançó: "Ai del poble, ai de la vila, que en té un lladre per senyor!" Però ell callava, i de ràbia, se li corsecava el cor! Mentre el poble repetia la cançó del trobador. "Ai del poble, ai de la vila, que en té un lladre per senyor...”
10.
El teu nom 03:26
Has baixat per les aigües clares, dies avall fins els teus mars. El vent fred t’ha cremat la cara però has tingut sempre el braç alçat. Cims i muntanyes no t’han cansat. Vas sentir un ocell que cantava sense conèixer quina cançó; al teu cap tot l’infern tronava però vas partir empassant la por, avançant cap a la teva flor. La lliçó mai va ser prou clara, dites i senyes d’un altre lloc. Però eres viva i ho ets encara, fent-te més forta pels pobles d’Oc, llevant-te alegre del llarg malson. Entre valls i finestres velles has dut la flama i l’esperit. Els carrers i els cants despertes. El teu nom mai l’havien dit. El teu nom mai l’havien dit.
11.
Nus fort 03:09
Ets allà on l’espurna s’encén, cridant a les parets del sud. Has crescut al carrer i a la selva i a la memòria dels pobles perduts. Al fons de les trinxeres de llambordes i de pit. Ets on creix la gana de viure, de néixer i d’encendre la nit. Tu portes nom de dona i un nus fort al clatell. De Derry a Santa Clara has omplert el teu farcell. Dins de la sorra has crescut, a les mines d’aire ofegat. I bramant has serrat les corretges i les portes del temple sagrat. Ets allà on la terra crema sota les petges dels condemnats, allà on la misèria gemega t’has vestit de bosc i t’has alçat. Tu portes nom de dona...
12.
Si l’amo s’ha endut la segada, treieu pit, segadors, que ve el fred. I el vent se us ha endut les engrunes, treieu pit, segadors, que ve el fred. Si hem fet créixer els fills de les cendres, feu-los forts, segadors, que ve el fred. Si ells guanyaran les nostres guerres, feu-los fort, segadors, que ve el fred. Segueu arran, segueu arran, brindeu les falçs amunt, que som ben vius encara. Segueu arran, segueu arran, brindeu les falçs amunt, que la palla va cara. Si duem esmolades les dalles, feu camí, segadors, que ve el fred. Si junts podem tombar muralles, feu camí, segadors, que ve el fred. De les brames en farem garbes; feu-les junts, segadors, que ve el fred. Les atiarem amb foc i amb ràbia; feu-les junts, segadors, que ve el fred. Segueu arran…
13.
Has trencat un somni a mitja nit estrenyent els dits dins de la butxaca. Hi has tornat, no has perdut el costum de buscar-me ben tard, de matinada, i comprovar i veure que sóc aquí, que no he perdut ni la por ni el camí. Et vull amb mi, valenta o poruga, fent més pla el camí cap a la lluna. Et vull amb mi, amb tots els teus dubtes, et vull amb mi. Entre els dits m’has deixat un perfum que ha omplert tots els carrers i, com la pols, has descobert el teu secret de fum que hem regirat mil cops entre els llençols. I en un calfred al final de la nit hem tocat els nostres somnis amb els dits. Et vull amb mi, valenta o poruga... He trobat un racó del teu clatell on comencem i acaben les proclames, on tremolen i sospiren els moments que ens fan seguir més junts a cada passa. I hem respirat el mateix cop de vent que empeny els nostres crits entre la gent. Et vull amb mi, valenta o poruga, trontollant o empenyent aquesta lluita. Et vull amb mi, amb tots els teus dubtes, et vull amb mi.

about

Les cançons d’aquest disc tenen llicència Creative Commons. No tenen copyright perquè ni l’art ni la cultura són propietat de ningú.

Agraïm a l’Araceli Ferrer la correcció lingüística de les lletres.
Alguns dels efectes de so d’aquest disc han estat extrets de Freesound sota llicència lliure.

Aquest disc ha estat enregistrat als estudis Anòxia d’Argentona entre el novembre del 2012 i el gener del 2013 per l’Albert Avilés i en Marçal Sesé.

credits

released March 19, 2013

En aquest disc Ebri Knight som:

L’Adrià Díaz: Bateria.
En Víctor Launes: Flauta travessera, tin whistle, flautí i veus.
En Bernat Duran: Violí i veus.
L’Albert Avilés: Baix elèctric.
En David Delgado: Guitarra elèctrica i guitarra acústica.
L’Arnau Aymerich: Veu, guitarra acústica i mandolina.

license

tags

about

Ebri Knight Argentona, Spain

Ebri Knight. Folk-rock en català des del Maresme.

contact / help

Contact Ebri Knight

Streaming and
Download help

Shipping and returns

Redeem code

Report this album or account

If you like Ebri Knight, you may also like: