Get all 9 Ebri Knight releases available on Bandcamp and save 20%.
Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of Carrer, La Cura, La voz dormida, Guerrilla, Cridarem foc!, Foc!, La palla va cara, Del Maresme a València, and 1 more.
1. |
Carnaval
02:17
|
|
||
|
Còmics de la misèria,
bufons de la il·lusió,
lladres i reis vestits per a l'ocasió.
Traficants de mentides
entonen la cançó
mentre esperen per sortir rere el teló.
I aprendran la lliçó:
el que abans era bo
ara serà pitjor.
I quan caiguin les cortines
prendreu mal.
Ja s’ha acabat el carnaval,
ja cauen totes les caretes.
Correu, que ja no tot s'hi val,
canviareu l'or pel cadafal.
|
||||
2. |
Guerrilla
04:10
|
|
||
|
Sota la nit d'una llarga travessia
hem amagat les històries que hem après.
Sota la pell, una terra que somia,
que aquell malson s'ha acabat per sempre més.
Amb el record de les batalles perdudes
clavats al cor els miratges del camí.
S'han acabat els dies de les engrunes
ja ens hem alçat i farem caure el botxí.
Avui farem caure el botxí.
Serem l'alegria com un estendard,
serem la guerrilla que mai ha marxat.
La fera ferotge que brama i no dorm,
l'esperança que mai no mor.
Serem l'alegria que pren els carrers,
serem la guerrilla del bosc més espès.
El poble que canta la vella cançó
i esquerda per sempre la por.
Som la primavera…
Supervivents d'una pàtria clandestina,
el monstre viu dins la nostra soledat.
Fem que reneixin esperances prohibides,
fem de les places llavors de dignitat.
Serem llavors de dignitat.
Serem l'alegria com un estendard...
Ja has sentit l'arribada d'un nou dia
i els ocells cantant la dolça melodia.
El rei xiscla i sap que el seu tron perilla
i entre arbustos i cendres
et deixaràs caçar per la guerrilla.
Serem l'alegria com un estendard...
|
||||
3. |
Venim
03:54
|
|
||
|
Venim d'un cau de bruixes sense nit,
d'una tardor desafiant l'oblit.
Venim de la tempesta
d'un cançoner ferit.
Venim amb uniformes descosits.
Venim de la revolta d'aquest temps,
d'un oceà de barques sense rems.
Venim amb les mans plenes
de dubtes i raons.
Venim a batzegar tots els patrons
Venim d'un antic combat
d'un exèrcit roig de feres
venim d'un hivern sagnant
que ha adobat les primaveres.
Venim a plantar el futur
entre ràbia i polsegueres
hem vingut
a fer caure tots els murs.
Venim d'un poble que ha sentit plorar,
d'una nit bressolada per la mar.
Venim d'una ventada
que ens ha eixugat els plors.
Venim de primaveres
sense flors.
Venim d'un antic combat...
Venim d'una pedrera de somnis clandestins,
naixeran de les cendres mil brots.
Venim d'una bandera de setges i camins,
cantarem mil paraules de foc.
Venim d'un nord que s'esquerda
entre corruptes i cretins.
Venim d'un sud que desperta
i a poc a poc ja va florint.
|
||||
4. |
Rosa de foc
03:42
|
|
||
|
Et vaig conèixer entre trinxeres,
portaves l'estiu als teus ulls,
un mocador roig a l'esquena,
cançons que parlaven de tu.
Els carrers t'havien vist créixer,
portaves al cor un món nou,
cridaves paraules de vida
i esquenes cremades pel sol.
Cantaves al ritme dels somnis dels barris humils
sembraves les dolces batalles a tots els teus fills.
Rosa de foc, com xiulaven els fusells, fent-te digna.
Rosa de foc, com xiulaven els fusells, fent-te lliure.
L’estiu et va fer guerrillera,
somreies amb ràbia i amor,
t’alçaves tan jove i guerrera
el teu coratge era un tresor.
I van venir els dies de cendra,
tortures, horrors i malsons,
les lluites es feren furtives,
les boques es feren presons.
Cantaves al ritme dels somnis dels barris humils
sembraves les dolces batalles a tots els teus fills.
Rosa de foc...
I avui criatures més joves
que mai han sabut el teu nom
aixequen de nou les llambordes
i abaten les reixes de plom.
I entre els carrers de la memòria
retronaran crits del passat
i altre cop esclats de victòria,
la rosa que mai ha marxat.
Que torni a volar la bandera dels pobles rebels,
i escrivim les noves històries dels nostres anhels.
Rosa de foc...
|
||||
5. |
Filla
02:14
|
|
||
|
Quan les estrelles surten a ballar
la ciutat dorm i descansa.
El monstre negre no abaixa els canons,
tu no abaixis l'esperança.
La guerra grisa que ens van portar aquí
l'esquerdarem a miquetes.
El tros de terra que em veurà morir,
m'hi cap en una maleta.
Filla, pren l'arma que tinc a les mans,
trepitjarem tots els monstres.
Seguem cadenes de reis i tirans,
lluita com lluiten les dones.
Xiula el desert un aire matiner
que porta noves del dia.
Diu que si moro ja mai moriré,
aquí comença la vida.
|
||||
6. |
La nit encesa
02:55
|
|
||
|
Ningú com tu encén els somriures.
Has fet la nit sempre invencible.
Entre retrons i fosca, entre sofre i suor,
els tambors de l'infern trenquen la por.
I ballarem la dansa dels somnis trencats
i serem mil diables fent vibrar el cel estelat.
I tu seràs la nit encesa.
I tu seràs la nit rebel.
I tu seràs ràbia i tendresa.
I tu seràs l'ombra del cel.
Mira'm als ulls com ho fas sempre.
Sigues la brasa de l'hivern.
Sigues el vent que xiula, el salt del llop valent,
sigues la fera que aflami el present.
I ballarem la dansa dels somnis trencats
i serem mil diables fent vibrar el cel estelat.
I tu seràs la nit encesa...
|
||||
7. |
Mai més
02:59
|
|
||
|
Som fulles brandant al vent,
juntes fem una gran fressa.
Som el poble, som la gent,
crit eixut que mai no cessa.
Som branques que com assots
colpegem l’elit selecta.
Som bruixes, som alcavots.
Tenim l’ànima insurrecta.
Som l’escorça del nou temps,
marginals i perifèrics.
Som poetes dels extrems,
avalotadors quimèrics.
Som el tronc que, tocant cel,
busca el sol amb optimisme.
Som el veïnat rebel
que venç l’ombra del feixisme.
Som l’arbre que resta en peu,
després de cada batalla.
Som la força, som la veu,
l’esperit que mai no calla.
Mai més serem llenya, cendra o carbó.
Contra el ciment, serem sempre llavor.
Mai més destrals escapçant el futur.
Mai més, enlloc, contra ningú.
Som arrels que amb serenor
poc a poc trenquem la terra.
Som l’exèrcit redemptor,
els barris en peu de guerra.
Som el bosc que guanyarà
la ciutat, la tirania.
Som els guerrers del demà,
som els fills de la utopia.
Som l’arbre que resta en peu...
Mai més...
|
||||
8. |
El nostre dia
04:06
|
|
||
|
Vam néixer en aquest racó
de pluja, nostàlgia i antigues presons.
De les antigues batalles
n'hem escrit cançons.
Aquelles cançons prohibides
han recorregut les arrels i les valls
i han encès un foc ardit
dins els amagatalls.
Hem protegit la foguera
que cremava lliure dins les nostres mans
mentre de lluny sentíem xisclar
els nostres germans.
Som un estol d'ales lliures
que travessen núvols de pedres i fang.
Hem trepitjat sense por
els bassals plens de sang.
Serà altre cop nostra la vida,
de nou floriran tots els camps.
Quan sentin el present com crida
entre passos gegants.
Les seves muralles ferides,
es faran muntanyes de fang,
després de sentir que la nostra venjança
serà la rialla dels nostres infants.
Hem sentit les nostres mares
aixecant parets de laments i malsons,
hem vist créixer entre cadenes
la lluna i el sol.
I quan pesen les cadenes
no hi ha cap temor ja que ens pugui espantar.
Les parets criden
que el nostre dia arribarà.
Trencarem el glaç i entre la foscor
brollaran rialles i afanys.
S'acosta el nou temps, que ens fa tremolar,
i una terrible bellesa ha nascut al seu pas.
Serà altre cop nostra la vida...
|
||||
9. |
Vientos del pueblo
04:40
|
|
||
|
Yugos os quieren poner
gentes de la hierba mala,
yugos que habéis de dejar
rotos sobre sus espaldas.
¿Quién ha puesto al huracán
jamás ni yugos ni trabas,
ni quién al rayo detuvo
prisionero en una jaula?
Tendré apretados los dientes
y decidida la barba.
Si me muero, que me muera
con la cabeza muy alta.
Hombres que entre las raíces,
como raíces gallardas,
vais de la vida a la muerte,
vais de la nada a la nada.
Muerto y veinte veces muerto,
la boca contra la grama.
Crepúsculo de los bueyes
está despuntando el alba.
Tendré apretados los dientes
y decidida la barba.
Si me muero, que me muera
con la cabeza muy alta.
Vientos del pueblo me llevan,
vientos del pueblo me arrastran,
me esparcen el corazón
y me aventan la garganta.
Cantando espero a la muerte,
que hay ruiseñores que cantan
encima de los fusiles
y en medio de las batallas.
Si me muero, que me muera
con la cabeza muy alta.
Vencedores seremos
porque somos titanes,
sonriendo a las balas
y gritando adelante.
|
||||
10. |
Cridarem
03:46
|
|
||
|
Del cor de les Guilleries
sortirà un gran espetec,
despertar sota l’alzina amb un renec.
Amb la boira com a sostre
i la gebrada de coixí,
l'hora fosca de partir.
No hem triat la mala vida
però ens ha vingut a buscar,
cent monedes, el que val el nostre cap.
Tres xiulets de cadernera,
i el revòlver a les mans,
que la terra ens robaran!
Esborrem el nom que ens dèiem
i el llencem entre les valls
que ara són el nostre llit i amagatall.
La fortuna i la batalla
ens trobaran bosc endins,
camarades clandestins.
Som la boira entre les branques
com els crits entre barrots,
som l'ombra de l'esperança
i viurem tot escrivint la nostra sort.
Esperem la nit
per llançar-nos als camins,
els germans que avui no visquin
ja els trobarem a l'infern.
Si vam néixer aquí,
ningú sap on morirem.
Cridarem visca la terra
i que mori el mal govern.
Potser despertem el monstre
però no tenim més opció,
si estem junts segur podrem perdre la por.
No és per vagar solitaris
que als llops ens van parir,
camarada clandestí.
Som la boira entre les branques
com els crits entre barrots,
som l'ombra de l'esperança
i viurem desafiant la nostra sort.
Esperem la nit...
Quan la nit ens aixopluga
cap espasa ens pot trobar,
sols una espelma poruga cremarà.
Però la lluna avui s’enfila
i farà brillar els camins.
Si la fosca avui ens guia
la vall serà el cementiri dels cretins.
Esperem la nit...
|
||||
11. |
Tornaria
04:17
|
|
||
|
Tornaria al primer dia,
no recordo quants anys fa,
per dir-vos que no us espanti cap recel
i que mai digueu que no a cap aventura.
Com germans ens hem vist créixer,
no són anys el que han passat,
són mil carrers, carreteres i cançons,
mil rialles carregades a l’esquena.
Quatre llaunes de cervesa,
una cançó d’Obrint Pas,
cinc minuts més asseguts a algun portal,
qualsevol excusa ja valdrà la pena.
Hem deixat boscos enrere,
hem cremat penes i planys,
hem conegut la quimera del poder
i a cops hem après la vida sencera.
I encara que volgués
anar-me'n lluny d'aquí
estic fet de les nostres matinades.
I si dubtes un cop més,
fes que sigui sempre així,
que viure és aixecar-se mil vegades.
A l'ombra del Pedraforca,
a la plaça del Raspall,
al sol calent de la universitat,
omplint amb cafè fred les hores mortes.
Quins cops ens guarda la vida?
Quants cops veurem sortir el sol?
Quants desamors? Les respostes són igual,
el camí el farem cantant i a passes llargues.
I encara que volgués...
|
||||
12. |
Viva la Quinta Brigada
04:43
|
|
||
|
When the flowers are all in bloom
and the darkness claims to rule
ain't no choice for us but crash
cause the spring is all over us.
When you hear the whistle blow
when you feel the storm approach
let convictions melt the snow
gather 'round our blazing torch.
We fight against the force of evil.
Our life cries out beneath the sun.
From every corner we came sailing.
To keep the spring let's hold the gun.
Viva la quinta brigada!
The pledge that made them fight.
As they all joined the battle,
they're never gonna die.
Oh, la quinta brigada!
Against the fascist clan.
Our brotherhood of thunder.
No pasarán!
When the bells are tolling loud,
and their music drives you mad
it's for you they're beating strong
it does talk 'bout you that song.
When you hear the hunters bark,
d'you recall your fellows’ words?
Ain't no choice for you but stand.
Raise your fist, defend your land!
|
||||
If you like Ebri Knight, you may also like:
supported by 4 fans who also own “Guerrilla”
go to album
Cuentas Pendientes [2k17]
by Tremenda Jauría
supported by 4 fans who also own “Guerrilla”
Su letra me inspira y su ritmo me hace bailar siempre.
go to album
supported by 4 fans who also own “Guerrilla”
go to album
Sparkling and knotty indie rock from this Australian group with interlocking guitars and shifting rhythms.
go to album
Beautifully played and full of moving vocal performances, the Bay Area singer/songwriter's latest is a stellar work of art.
go to album
Wry songs from this Washington artist that recall the homespun charm of early Mountain Goats.
go to album
supported by 4 fans who also own “Guerrilla”
These folks have a sense of melody that is just crazy.
go to album
