Get all 9 Ebri Knight releases available on Bandcamp and save 20%.
Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of Carrer, La Cura, La voz dormida, Guerrilla, Cridarem foc!, Foc!, La palla va cara, Del Maresme a València, and 1 more.
1. |
La metxa (Intro)
00:35
|
|||
2. |
Foc
04:13
|
|||
Des de les mines tristes a ciutats de carbó
ens han cremat els llibres i ens han clavat la por.
Hem caminat pels segles, hem navegat pels anys,
amb sorra a les sabates i amb pedres a les mans.
Hem fet caure nissagues, hem escalfat l'hivern
i amb torxes i fogueres hem fet glaçar l'infern.
Vam prendre la Bastilla amb els nostres ferits
xiulant les guillotines als carrers de París.
Els pobles s'aixequen, els barris desperten
i a cops de mitjanit fan sortir el sol.
Sents clara la crida, et cou la ferida,
la teva vida és en joc. Pren aire i crida: foc!
El pa que no teníem el vam prendre dels rics,
vam prendre Barcelona l'estiu del trenta-sis.
I dels crits de la selva als xiscles de l'oblit,
totes les veus gemeguen; ha començat la nit.
Ens van sembrar misèries, ens van sembrar terrors
i ara enmig de les cendres veuran com creixen flors.
El nostre món desperta, desperta el nostre món
i entre reixes que cauen, el seu pitjor malson.
Els pobles s'aixequen, els barris desperten
i a cops de mitjanit fan sortir el sol.
Sents clara la crida, et cou la ferida,
la teva vida és en joc. Pren aire i crida: foc!
Creuant deserts, creuant fronteres,
creuant el mar, creuant el mar.
Creuant el cel, creuant tempestes,
creuant el mar, creuant el mar.
Els pobles s'aixequen, els barris desperten
i a cops de mitjanit fan sortir el sol.
Sents clara la crida, et cou la ferida,
la teva vida és en joc. Pren aire i crida: foc!
|
||||
3. |
La nostra gent
03:34
|
|||
Vull trobar-te cada nit de Sant Joan,
on cremen els crits i les brases.
Portant un vell mocador lligat al coll
mentre repiquen les campanes.
Vull trobar-te sota d'un mar de barrets,
enmig d'un carrer encès de flames i d'espurnes,
fent dansar les nostres feres als carrers,
que encenguin la consciència i els somnis de la gent.
Vull trobar-te entre pancartes i balcons
i omplint les places de paraules,
just abans que surti el primer sol de maig,
a punt per fer esclatar l'albada.
Vull trobar-te entre notes i cançons,
al ritme dels gegants baixant per la riera,
sota l'ombra d'un pilar que arriba al cel
i fa més fortes les nostres arrels.
I retrobar la nostra gent, d'esperit lliure i cor valent.
I retrobar la nostra gent, d'esperit lliure i combatent.
I retrobar la nostra gent teixint la lluita i el present.
I retrobar la nostra gent.
Vull trobar-te en cada nit sense dormir
i en les matinades més llargues,
sota l'ombra d'un passeig que omple la gent
llevada pel so de les gralles.
Vull trobar-te entre capgrossos i tabals
i mastegant l'olor de pólvora cremada,
fent dansar les nostres feres als carrers,
que encenguin la consciència i els somnis de la gent.
I retrobar la nostra gent, d'esperit lliure i cor valent.
I retrobar la nostra gent, d'esperit lliure i combatent.
I retrobar la nostra gent teixint la lluita i el present.
I retrobar la nostra gent.
|
||||
4. |
Nit de Santes
03:33
|
|||
Era nit de Santes, prop de mitjanit,
havíem esperat aquell dia amb delit.
Petons amagats entre el fum i el soroll,
saltaves i te m'abraçaves al coll.
Samarretes xopes, la gent als balcons,
espurnes omplint carrerons.
La música fent tremolar les parets,
ja havíem deixat de ser nens.
I totes les lluites que havien de venir,
tot just neixien i esperaven.
I tots aquells somnis que havíem de tenir
ens acaronaven abans d'anar a dormir.
El món s'acabava entre quatre carrers,
la nit era eterna i no vèiem res més.
Cantàvem les notes de cada cançó
i cada nou dia seria el millor.
Samarretes xopes, la gent als balcons,
espurnes omplint carrerons.
Els primers estels pintats a les parets,
ja havíem deixat de ser nens.
I totes les lluites que havien de venir,
tot just naixien i esperaven.
I tots aquells somnis que havíem de tenir
ens acaronaven abans d'anar a dormir.
|
||||
5. |
Pastora
02:39
|
|||
Al poble sóc la pastora, entre camins i carrers,
però enmig de la rosada i els boscos feréstecs sóc una ombra més.
El meu nom sempre canvia entre les veus de la gent.
Sóc allà on ningú em troba, sóc fort com la flama i lliure com el vent.
Ja no hi sóc però tremolen les branques
quan em senten llençar trets al cel.
Ja no hi sóc però neixo cada vespre
en cada mirada on brillen els estels.
Sóc un ocell sense gàbia, sóc un vaixell sense rumb,
bandoler de paraules, pastora de lluites fetes entre el fum.
Sóc l'alba i la matinada, sóc tots els móns oblidats,
sóc les llargues petjades que tornen a viure de l'etern combat.
Ja no hi sóc però tremolen les branques
quan em senten llençar trets al cel.
Ja no hi sóc però neixo cada vespre
en cada mirada on brillen els estels.
Vindran altres guerres, vindran altres anys;
i els dies de sempre se'ns faran estranys.
Vindran primaveres, hiverns i tardors,
farem noves forces de les velles pors.
|
||||
6. |
La línia del front
01:10
|
|||
"Ai mare, aneu a missa,
que jo faré el dinar".
Quan hagueu tornat de missa
la casa buida serà.
Larala...
No em busqueu per rius i planes,
busqueu-me on el sol es pon,
que som dalt d'una carreta,
cap a la línia del front.
Larala...
No ploreu pas per mi, mare,
faig lo que em vau ensenyar:
serem les dones valentes,
sense por del que vindrà.
Larala...
Si Madrid cau la primera,
Aragó també caurà.
Si Aragó cau presonera,
nosaltres caurem demà.
Si no la lluitem nosaltres,
ningú més la lluitarà.
|
||||
7. |
Campesino
04:16
|
|||
"Yo soy campesino puro
y no empecé la pelea,
pero si me buscan ruido
la bailan con la más fea"
Cançó popular dels guerrillers del sud de Tolima (Colòmbia)
Cau el sol, cau el món als cerros invisibles
que han comprat els homes blancs per un gra de cafè.
I la serra es despulla xisclant sota les urpes d'Europa
mentre els pobles miners dormen amb els ulls desperts.
M'han fet esclau d'aquesta terra,
han fet de mi un arbre encès.
He fet del silenci una guerra,
he après a viure sense res.
Yo soy campesino puro
y no empecé la pelea,
pero si me buscan ruido
la bailan con la más fea.
Cap fuet de mil puntes els farà oblidar d'on vénen.
Cap infern de mil anys els farà agenollar.
I abracen el seu país per la cintura,
boja i famèlica de ballar al seu compàs.
M'han fet esclau d'aquesta terra,
han fet de mi un arbre encès.
He fet del silenci una guerra,
he après a viure sense res.
Yo soy campesino puro
y no empecé la pelea,
pero si me buscan ruido
la bailan con la más fea.
|
||||
8. |
Nord enllà
05:04
|
|||
Avui t'escric nord enllà, a l'ombra de l'Albera,
i entre llàgrimes grises i mots estrangers segueixo caminant.
He cremat camins desfets de paraules perdudes,
i la petita història que vam veure créixer entre bales i fang.
No, que no es faci fum tot el que hem perdut.
Que sempre ens quedarà aquesta trista havanera,
vora de la frontera que ens esquerda el mar.
Avui t'escric sense nom, sense terra ni viatge,
t'escric mentre dibuixo la vida que mai podrem veure passar.
I des d'aquí et veig llevar, des de dalt la carena,
et veig créixer valenta, sembrant esperances que un dia esclataran.
No, que no es faci fum...
I avui t'escric un cop més, entre nits i muntanyes,
t'escric mentre camino cap a la ciutat que em va veure marxar.
Hem desfet tots els camins de petjades cremades,
trepitgem amb coratge la terra que aviat tornarem a guanyar.
No, que no es faci fum...
|
||||
9. |
Vora el foc
03:43
|
|||
Vora el foc la nit neix en una escletxa,
s'escapa per la finestra
i es desfà a qualsevol lloc.
Vora el foc la nostra història adormida
i els vells mots que prenen vida
ens impregnen poc a poc.
Vora el foc la nit s'atura
lluny del fred i lluny del vent
i una dolça mà rellisca
sobre dels teus ulls de nen.
Vora el foc el temps recula
i entre els dits tancats del puny,
la nostra herència perduda,
la que ens farà caminar més lluny.
Vora el foc quan és fosc es refugien
les batalles clandestines
que mai ens deixen dormir.
Vora el foc els odis i amors s'aferren
i hi creixen petites guerres
que s'acaben al matí.
Vora el foc desperten feres
que ens faran per sempre forts,
mil espurnes indomables
que guardem al fons del cor.
Vora el foc viuen llegendes
que han cantat la nostra sort,
bruixes velles i valentes,
sàvies i rebels fins a la mort.
|
||||
10. |
Ball d'espurnes
00:39
|
|||
11. |
Viurem lliures
03:22
|
|||
Hem escrit la nostra història amb els ganivets al coll,
els mil segles de silenci vam passar-los fent soroll.
Hem cantat cançons prohibides que mai podran esborrar,
hem viscut entre banderes que ens van imposar.
Tenim cançons de guerra
i la força del nostre braç.
Ja cauen les cadenes,
la història és nostra a cada pas.
Viurem lliures mentre lluitem,
Som espurnes de foc roent.
Viurem lliures mentre lluitem,
viurem lliures o morirem.
Hem fet fèrtil i rebel aquesta terra de camins,
i darrere cada porta, les navalles dels botxins.
Amagats entre carenes quan ens van prohibir somiar,
assaltant les carreteres per un tros de pa.
Tenim cançons de guerra
i la força del nostre braç.
Ja cauen les cadenes,
la història és nostra a cada pas.
Viurem lliures...
Hem cremat totes les banderes
i el dia ja ha arribat, el dia ja ha arribat.
I gravarem amb foc l'empremta
i som més a cada pas, som més a cada pas.
Viurem lliures...
|
||||
12. |
Per tu
03:17
|
|||
Per tu, la lluita mai s'acaba.
Per tu, som flames en la nit.
Per tu, el teu somriure als llavis.
Per tu, la força dins el pit.
Per tu, som l'eterna tempesta.
Per tu, encenem la foscor.
Per tu, serem la teva herència.
Per tu, als ulls la rebel·lió.
I quan la boira espessa
ens esborra el demà,
en les nits fosques la veu clara:
sempre que ens facin caure
ens tornarem a aixecar.
Per tu, present en les paraules.
Per tu, que has sembrat compromís.
Per tu, els himnes i banderes.
Per tu, que mai podràs morir.
Amb tu i les mans dins la terra.
Amb tu i el cor sempre calent.
Amb tu i les lliçons apreses.
Amb tu, que sembres el present.
I quan la boira espessa
ens esborra el demà,
en les nits fosques la veu clara:
sempre que ens facin caure
ens tornarem a aixecar.
|
||||
13. |
Espigues d'or
04:01
|
|||
Hem vist com trencaven un poble en dos móns,
hem vist grans imperis caient en segons.
Hem encès fogueres quan queia la nit,
quan el fred glaçat ens ofegava els crits.
Hem sentit la ràbia dins els ulls d'un nen,
hem vist com la mort ens mostrava les dents.
No esperis profetes,
un llarg camí ens espera
tu tens la força per guanyar.
I porto lligades a les mans
mil lluites que han fet altres abans,
tonades fetes avui i ahir,
que parlen de dies sense fi.
Navego les aigües de la sort,
sé que et trobaré esperant al port.
I a la vora del camí, espigues d'or.
Hem vist com ploraven els herois més grans,
com petites bèsties es feien gegants.
Hem vist mil miratges que s'han esborrat,
hem vist impossibles fent-se realitat.
Hem vist com la llum feia créixer nous brots,
espurnes de vida que ho han canviat tot.
No dubtis, no esperis,
un llarg camí ens espera
i tens la força per guanyar.
I porto lligades a les mans...
|
Streaming and Download help
If you like Ebri Knight, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp